Peregrinació diocesana a Ars

Els dies 5, 6 i 7 d’abril Mons. Saiz Meneses ha presidit la peregrinació diocesana a Ars amb motiu de l’Any Sacerdotal acompanyat per preveres, diaques i seminaristes. El bisbe diocesà ha volgut donar un to marcadament de peregrinatge personal i diocesà, convidant a cada moment als participants a la reflexió i la meditació personal.

El dia central de la peregrinació va ser el dimarts dia 6 d’abril i va estar centrat a Ars. El grup va visitar sucessivament els diversos llocs relacionats amb Sant Joan Maria Vianney, com són l’església parroquial, la seva rectoria i la Providence. A les 12 del migdia Mons. Saiz Meneses va presidir la missa a la Basílica on reposen les restes del Sant Rector d’Ars. A la tarda el grup va completar la visita reservant un temps per la pregària i la meditació personal.

El grup es va hostatjar a Paray- le- Monial, i va acabar el seu peregrinatge visitant la Basílica i la Capella de les Aparicions.

Un nou llibre sobre el Rector d’Ars

Amb motiu de l’Any Sacerdotal els feligresos de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de La Floresta- Pearson, a Sant Cugat del Vallès, han promogut, la traducció i han finançat edició del llibre “El Sant Rector d’Ars, entranyablement prevere”, obra de l’escriptora francesa Françoise Bouchard. La traducció de l’obra ha estat realitzada pel P. Lluís Victori SJ, rector de l’esmentada parròquia. Hi ha una introducció de Mons. Saiz Meneses, bisbe de Terrassa.

L’obra, inèdita en llengua catalana, és una nova biografia de sant Joan M. Vianney, escrita d’una manera directa, àgil, i entenedora. El Bisbat de Terrassa s’ha encarregat d’obsequiar amb aquesta edició el clergat, donant a conèixer nous aspectes de la vida d’aquest sant, patró dels pastors de l’Església, que ens va deixar fa cent cinquanta anys.

Com diu en el Pròleg el Cardenal Jean-Paul Ricard, Arquebisbe de Burdeus, la novetat d’aquesta biografia la podem xifrar, sobre tot, en el títol. Si Déu té per nosaltres entranyes de pare i de mare, és un encert que l’autora hagi qualificat aquest sant com “entranyablement prevere”. En efecte, Crist va posar en les entranyes, en el cor, d’aquest capellà la seva passió per la salvació de tots els homes i dones. Marcat per una educació amb connotacions jansenistes, el Rector d’Ars poc a poc es va deixar envair pel sentiment de la misericòrdia de Déu.

Assegut durant hores al seu confessionari, arribarà a ser l’autèntic deixeble d’aquell que acollia els pecadors i deia: “El metge no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts”. Fins al darrer moment, fins a l’extenuació, el Rector d’Ars serà el servidor d’aquest amor misericordiós i d’aquest perdó que crida a la conversió. Les multituds que acudien a Ars no buscaven tant les paraules que els deia, sinó la manera com les deia, que traspuava per tots costats l’amor entranyable de Déu, que ens abraça tots.

Les condicions de vida i del ministeri dels preveres ha canviat de veritat en aquests cent cinquanta anys. Però la font de la fecunditat del ministeri apostòlic és sempre la mateixa: l’estar disponibles a Crist Bon Pastor i l’acollir la seva acció en nosaltres i per nosaltres; així ho va fer sant Joan M Vianney.

Finalment potser podríem dir que una mare de família és la persona més indicada per expressar aquest amor entranyable de Déu, reflectit en l’actuació del nostre protagonista. Gràcies senyora Bouchard.

Recés de quaresma del clergat diocesà

El dilluns dia 22 de març va tenir lloc el recés de quaresma del clergat diocesà en el Casal Borja a Sant Cugat del Vallès. En aquesta ocasió el Sr Bisbe va demanar la predicació a D. Ángel Pérez Pueyo, sacerdot operari diocesà, antic director general de la institució i actualment Secretari de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola. Hi assistiren un gran nombre de preveres i diaques de la diòcesi.

D. Ángel Pérez Pueyo reflexionà sobre la quaresma a la llum de la vida i ministeri del prevere, prenent com a fil conductor la figura del patriarca Jacob i la seva relació amb Déu, segons el llibre del Gènesi. Convidà els preveres i diaques a reflexionar personalment sobre les coordinades de la vida sacerdotal per a una millor vivència del do del sacerdoci rebut immerescudament.

Jornada de formació en el bisbat de Terrassa

El dilluns dia 8 de març es va realitzar al Casal Borja de Sant Cugat del Vallès una jornada de formació per a sacerdots organitzada pel bisbat de Terrassa.

En aquesta ocasió el conferenciant fou Mons. Pere Tena, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona, qui parlà sobre La santedat: do i compromís. La jornada s’emmarca dins les activitats organitzades a la diòcesi amb motiu de l’Any Sacerdotal declarat per S. S. Benet XVI.

Mons. Tena, en un estil àgil i profund, reflexionà sobre la santedat sacerdotal a partir del comentari als moments centrals en el ritual d’ordenació de preveres.

Situà el context proper de la celebració d’ordenació, que ha de tenir lloc preferentment en una missa estaciona, en diumenge o alguna solemnitat i a la catedral. Aquestes referències situen el ministeri ordenat en el si de l’església local com a col·laborador del bisbe. Feu un incís a partir del moment de la lletania dels sants per parlar sobre els diversos elements centrals en l’espiritualitat sacerdotal. La major part de la seva xerrada es dedicà a comentar la pregària d’ordenació de preveres, remarcant els diversos elements que hi conflueixen i les dimensions que hi són contemplades. Hi remarcà especialment la dimensió trinitària i el sentit de col·laboració amb el bisbe en la tasca de l’evangelització, la celebració dels sagraments i la pregària d’intercessió. Finalment feu referència a la vivència de la santedat en el ministre ordenat.

Jornada de formació sobre l’Any Sacerdotal al bisbat de Terrassa

El dilluns dia 16 de novembre va tenir lloc en el Casal Borja de Sant Cugat del Vallés la primera jornada de formació del curs 2009-2010 a la diòcesi de Terrassa. La jornada estigué presidida per Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, i assistiren més de 60 preveres.

En aquesta ocasió es tractà el tema “L’Any Sacerdotal: context i finalitat”. La ponència estigué a càrrec de Mn. Cristóbal Robledo, prevere de la diòcesi de Terrassa que treballa a la Congregació per a l’Educació Catòlica.

El conferenciant presentà l’Any Sacerdotal a partir del context ampli en el que s’emmarca, fent referència a la situació de l’Església a nivell mundial i del magisteri dels darrers pontífexs (encícliques i exhortacions post sinodals) respecte al tema de l’Eucaristia, el ministeri ordenat i els avenços ecumènics, partint de la correcta interpretació del Concili Vaticà II tal i com ho demana S. S. Benet XVI.

A partir d’aquest emmarcament situà el tema n les finalitats pròpies d’aquest Any Sacerdotal a partir de la carta de presentació del Papa. Centrà les seves paraules en la identitat del ministeri sacerdotal i en l’espiritualitat sacerdotal. En la seva àmplia explicació cità documents al respecte dels pontífexs dels darrers cent anys. Presentà el sacerdoci amb una visió teocèntrica, com a do concedit a l’Església, configuració del Crist amb una vocació especial a la santedat i unit a la missió. Pel que fa a l’espiritualitat sacerdotal remarcà l’Eucaristia i la pregària, l’anunci de la Paraula i la predicació, el zel apostòlic, la dimensió missionera i la comunió amb el bisbe com a elements essencials a partir de la caritat pastoral. Convidà finalment els assistents a mostrar la bellesa del sacerdoci des de la pròpia experiència i en l’exercici joiós del ministeri.

Després de la ponència tingué lloc un llarg i profund col·loqui amb tots els assistents. El Sr. Bisbe clogué l’acte amb les seves paraules encoratjadores, convidant a viure l’Advent des de la profunda esperança en l’acció del Senyor i els fruits de santificació.

Valorar la missió dels sacerdots

Benet XVI ha convocat un “Any Sacerdotal” en ocasió del 150 aniversari de la mort de sant Joan Maria Vianney (1786-1859), conegut arreu del món com el “sant capellà d’Ars”, a qui el Papa proclamarà patró de tots els sacerdots del món.

A ningú se li amaga la intenció del Papa en proposar a l’església aquest “Any Sacerdotal”: es tracta de revaloritzar el sacerdoci ministerial, que es distingeix del sacerdoci baptismal, també anomenat “sacerdoci comú”, del qual en participen tots els batejats.

En el discurs que pronuncià el 16 del març darrer, el papa va ser molt clar a l’hora d’expressar els objectius d’aquesta especial commemoració sacerdotal. No entraré ara en les iniciatives que s’aniran promovent des de Roma o des de les Esglésies particulars. Ja tindrem temps de referir-nos a aquest aspecte. El que ara ens interessa és apropar-nos als desigs del Papa en proposar aquesta iniciativa.

Benet XVI explicà en el discurs que he citat que “la gran tradició eclesial amb raó ha desvinculat l’eficàcia sagramental de la situació existencial concreta del sacerdot; així es salvaguarden adientment les legítimes expectatives dels fidels”. Dit amb senzillesa, l’eficàcia dels sagraments en aquells que els reben no depèn del grau de santedat del sacerdot que els administra. Però –tal com advertia el Sant Pare- “aquesta correcta precisió doctrinal res no treu a la necessària, més encara, indispensable tensió vers la perfecció moral que ha d’existir en tot cor autènticament sacerdotal”.

El papa explicà que precisament per això ha convocat aquest “Any sacerdotal” inaugurat per ell mateix el dia 19 de juny i que es perllongarà fins a la mateixa data de l’any 2010. La missió del sacerdot és per damunt de tot “eclesial”, perquè el sacerdot no s’anuncia o es proposa a si mateix a la comunitat, sinó que està cridat a dur-la ben endins i per mitjà de la seva pròpia humanitat a l’Altre, a Déu mateix. “Déu –va dir Benet XVI en frase lapidària- és l’única riquesa que, en definitiva, els homes desitgen trobar en un sacerdot”. “Com a Església i com a sacerdots –subratllava el Papa- anunciem Jesús de Natzaret, Senyor i Crist, crucificat i ressuscitat, Sobirà del temps i de la història, amb la joiosa certesa de que aquesta veritat coincideix amb les expectatives més pregones del cor humà”.

La centralitat de Crist comporta la correcta valoració del sacerdoci ministerial, de la missió dels sacerdots en l’Església. Tot bisbe és molt conscient que una de les seves més grans responsabilitats avui dia és fer tot allò que és a la seva ma per tal que en el futur les comunitats cristianes puguin disposar dels sacerdots necessaris per al manteniment de la seva vitalitat espiritual i per a la realització de les seves diverses activitats al servei del món. I puc afirmar que aquesta responsabilitat la sento ben viva tant com a responsable de la vida cristiana a la nostra jove diòcesi de Terrassa, com pel càrrec –que sempre comporta una nova càrrega- que els meus germans bisbes han posat damunt les meves espatlles en confiar-me la responsabilitat de vetllar per la correcta formació dels futurs sacerdots als nostres seminaris.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa