Jornada de formació sobre l’Any Sacerdotal al bisbat de Terrassa

El dilluns dia 16 de novembre va tenir lloc en el Casal Borja de Sant Cugat del Vallés la primera jornada de formació del curs 2009-2010 a la diòcesi de Terrassa. La jornada estigué presidida per Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, i assistiren més de 60 preveres.

En aquesta ocasió es tractà el tema “L’Any Sacerdotal: context i finalitat”. La ponència estigué a càrrec de Mn. Cristóbal Robledo, prevere de la diòcesi de Terrassa que treballa a la Congregació per a l’Educació Catòlica.

El conferenciant presentà l’Any Sacerdotal a partir del context ampli en el que s’emmarca, fent referència a la situació de l’Església a nivell mundial i del magisteri dels darrers pontífexs (encícliques i exhortacions post sinodals) respecte al tema de l’Eucaristia, el ministeri ordenat i els avenços ecumènics, partint de la correcta interpretació del Concili Vaticà II tal i com ho demana S. S. Benet XVI.

A partir d’aquest emmarcament situà el tema n les finalitats pròpies d’aquest Any Sacerdotal a partir de la carta de presentació del Papa. Centrà les seves paraules en la identitat del ministeri sacerdotal i en l’espiritualitat sacerdotal. En la seva àmplia explicació cità documents al respecte dels pontífexs dels darrers cent anys. Presentà el sacerdoci amb una visió teocèntrica, com a do concedit a l’Església, configuració del Crist amb una vocació especial a la santedat i unit a la missió. Pel que fa a l’espiritualitat sacerdotal remarcà l’Eucaristia i la pregària, l’anunci de la Paraula i la predicació, el zel apostòlic, la dimensió missionera i la comunió amb el bisbe com a elements essencials a partir de la caritat pastoral. Convidà finalment els assistents a mostrar la bellesa del sacerdoci des de la pròpia experiència i en l’exercici joiós del ministeri.

Després de la ponència tingué lloc un llarg i profund col·loqui amb tots els assistents. El Sr. Bisbe clogué l’acte amb les seves paraules encoratjadores, convidant a viure l’Advent des de la profunda esperança en l’acció del Senyor i els fruits de santificació.

Valorar la missió dels sacerdots

Benet XVI ha convocat un “Any Sacerdotal” en ocasió del 150 aniversari de la mort de sant Joan Maria Vianney (1786-1859), conegut arreu del món com el “sant capellà d’Ars”, a qui el Papa proclamarà patró de tots els sacerdots del món.

A ningú se li amaga la intenció del Papa en proposar a l’església aquest “Any Sacerdotal”: es tracta de revaloritzar el sacerdoci ministerial, que es distingeix del sacerdoci baptismal, també anomenat “sacerdoci comú”, del qual en participen tots els batejats.

En el discurs que pronuncià el 16 del març darrer, el papa va ser molt clar a l’hora d’expressar els objectius d’aquesta especial commemoració sacerdotal. No entraré ara en les iniciatives que s’aniran promovent des de Roma o des de les Esglésies particulars. Ja tindrem temps de referir-nos a aquest aspecte. El que ara ens interessa és apropar-nos als desigs del Papa en proposar aquesta iniciativa.

Benet XVI explicà en el discurs que he citat que “la gran tradició eclesial amb raó ha desvinculat l’eficàcia sagramental de la situació existencial concreta del sacerdot; així es salvaguarden adientment les legítimes expectatives dels fidels”. Dit amb senzillesa, l’eficàcia dels sagraments en aquells que els reben no depèn del grau de santedat del sacerdot que els administra. Però –tal com advertia el Sant Pare- “aquesta correcta precisió doctrinal res no treu a la necessària, més encara, indispensable tensió vers la perfecció moral que ha d’existir en tot cor autènticament sacerdotal”.

El papa explicà que precisament per això ha convocat aquest “Any sacerdotal” inaugurat per ell mateix el dia 19 de juny i que es perllongarà fins a la mateixa data de l’any 2010. La missió del sacerdot és per damunt de tot “eclesial”, perquè el sacerdot no s’anuncia o es proposa a si mateix a la comunitat, sinó que està cridat a dur-la ben endins i per mitjà de la seva pròpia humanitat a l’Altre, a Déu mateix. “Déu –va dir Benet XVI en frase lapidària- és l’única riquesa que, en definitiva, els homes desitgen trobar en un sacerdot”. “Com a Església i com a sacerdots –subratllava el Papa- anunciem Jesús de Natzaret, Senyor i Crist, crucificat i ressuscitat, Sobirà del temps i de la història, amb la joiosa certesa de que aquesta veritat coincideix amb les expectatives més pregones del cor humà”.

La centralitat de Crist comporta la correcta valoració del sacerdoci ministerial, de la missió dels sacerdots en l’Església. Tot bisbe és molt conscient que una de les seves més grans responsabilitats avui dia és fer tot allò que és a la seva ma per tal que en el futur les comunitats cristianes puguin disposar dels sacerdots necessaris per al manteniment de la seva vitalitat espiritual i per a la realització de les seves diverses activitats al servei del món. I puc afirmar que aquesta responsabilitat la sento ben viva tant com a responsable de la vida cristiana a la nostra jove diòcesi de Terrassa, com pel càrrec –que sempre comporta una nova càrrega- que els meus germans bisbes han posat damunt les meves espatlles en confiar-me la responsabilitat de vetllar per la correcta formació dels futurs sacerdots als nostres seminaris.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa